El carrer Sant Josep i l'Horta d'Alacant

L'Horta d'Alacant és una plana al·luvial d'unes 3.800 hectàrees al nord-est de la ciutat d'Alacant, que abasta Alacant, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant i el Campello. El seu origen es remunta al període islàmic i la seua estructura territorial ha sigut modelada durant més de nou segles per nuclis, camins i sistema de reg.

La construcció del Pantà de Tibi (1580–1594), una de les obres d'enginyeria hidràulica més antigues d'Europa encara dempeus, va transformar l'horta en permetre regular l'aigua del riu Montnegre. Des del pantà, l'aigua es distribueix per onze aigüeres, sent la principal l'Aigüera Major o del Consell. D'ella naixen 22 braçals i desenes d'hijueles que reguen cada parcel·la.

Precisament, una d'eixes hijueles —la Hijuela de Mingot— passa sota el solar de Quixot 12, l'epicentre de la Modificació 25. La infraestructura hidràulica que rega l'horta des del segle XVI travessa literalment el terreny que es vol modificar.

Abans de dir-se Sant Joan, el nostre poble fou conegut com a Benialí o Benalí, un topònim d'origen islàmic que es va mantindre fins que en 1244 les terres foren ocupades pel futur rei Alfons X el Savi. La primitiva mesquita fou consagrada a Sant Joan Baptista, i el nom es va estendre a tot el poble.

En l'Heretat de Benalí s'alçà la torre defensiva del mateix nom, així com la seua ermita annexa de Sant Josep. Tant la torre com l'ermita són visibles en un plànol de l'heretat datat en 1751. L'ermita, últim vestigi de l'heretat, fou enderrocada en 1968.

Aquest document, publicat pel mateix Ajuntament de Sant Joan d'Alacant, confirma que el carrer Sant Josep és el cor fundacional del municipi. El plànol històric mostra clarament la Torre de Benialí al costat de la referència «S. Joseph», demostrant que el carrer i el seu entorn són anteriors fins i tot al nom actual del poble.

Sant Joan d'Alacant és un dels pobles caminers de l'horta, nascut al costat de les principals vies de comunicació i als encreuaments de camins. El seu nucli fundacional es va desenvolupar a partir de l'església i un reduït veïnat disposat al llarg dels camins, com el carrer Sant Josep.

Les primeres vivendes del que hui és el carrer Sant Josep s'alcen vora ~1510, en plena època d'expansió de l'horta després del Pantà de Tibi. El carrer és anterior a la publicació del Quixot (1605), a l'expulsió dels moriscos (1609) i la seua primera representació gràfica data de 1696.

Els veïns d'aquest carrer foren, durant segles, els agricultors i artesans que treballaren les parcel·les de l'horta immediata: van cultivar vinya, ametlers, garrofers i fruiters. Foren les mans que mantingueren viu el sistema de reg, les aigüeres i els braçals. El carrer Sant Josep no és un accident urbà: és l'origen mateix del municipi.

L'Horta d'Alacant fou històricament famosa pels seus vinyars. Ja al segle XVII, el cronista Bendicho destaca el cultiu de la vinya com una de les produccions més notables, assenyalant fins i tot la substitució d'oliverars per vinyars per la seua major rendibilitat.

D'aquestes vinyes va nàixer el Fondillón, un vi de criança oxidativa elaborat amb monestrell sobremadurada, considerat un dels grans vins històrics d'Europa. Apreciat a les corts de Lluís XIV de França, mencionat per Alexandre Dumas en El Comte de Montecristo i exportat a tota Europa, el Fondillón era l'orgull de l'horta alacantina.

Els cellers de les Torres de l'Horta —moltes d'elles declarades Bé d'Interés Cultural— eren el lloc on s'elaborava aquest vi. Els veïns del carrer Sant Josep, com a agricultors de l'horta, participaren durant generacions en el cultiu de la vinya i la producció vinícola que va donar fama internacional a aquestes terres.

A l'horta es conserven les Torres de l'Horta, construccions defensives del segle XVI alçades contra els atacs de pirates barbarescos. Aquestes torres, declarades Bé d'Interés Cultural, estan íntimament vinculades a l'ús agrícola: al costat de cada torre s'alçava una vivenda amb almàssera i celler per a la producció d'oli i vi.

El municipi de Sant Joan d'Alacant compta amb 4 BIC i 15 BRL en el seu catàleg de protecció patrimonial. En tot l'àmbit de l'horta hi ha 150 edificacions catalogades, de les quals 56 són BIC o BRL. Açò suposa que en un àmbit que representa amb prou faenes l'1,2% del territori dels quatre municipis, es concentra el 45% dels seus béns de major valor patrimonial.

Aquesta fotografia aèria del «Vol Americà» de 1956 mostra el paisatge de l'Horta d'Alacant abans de la irrupció del desarrollisme urbanístic. S'aprecia amb claredat l'estructura parcel·lària agrícola, els camins rurals, les aigüeres i l'arbrat dispers —ametlers, garrofers i vinyars— que van definir durant segles el territori.

En aquesta imatge es pot observar com el nucli urbà de Sant Joan d'Alacant era encara un xicotet veïnat envoltat de camps cultivats, amb el carrer Sant Josep com a eix vertebrador del poble. El contrast amb la situació actual —on el ciment ha substituït els camps— és la millor prova del que la investigació acadèmica qualifica com una «transformació sense precedents» del paisatge cultural.

L'estructura de reg de l'horta és un sistema hidràulic d'origen medieval perfeccionat durant segles. Des dels assuts de Mutxamel i Sant Joan (ambdós BIC), l'aigua es distribueix per l'Aigüera Major i el Gualeró, que s'uneixen just abans d'entrar al nucli urbà de Sant Joan d'Alacant.

Els 22 braçals que parteixen de l'aigüera principal reguen parcel·la a parcel·la tota l'horta. Els camins de l'aigua han sigut, durant segles, també els camins de les persones: les aigüeres i les sendes s'entrellacen formant una xarxa que ha estructurat i jerarquitzat tot el territori fins a la irrupció de l'urbanisme contemporani.

Com assenyala la investigació acadèmica, l'organització territorial de l'horta fou durant segles un procés «lent i respectuós amb el seu propi passat», que incorporava els llegats previs sense ruptures dràstiques. Eixa continuïtat històrica es va trencar dramàticament a partir dels anys setanta del segle XX amb el desarrollisme urbanístic.

La Modificació Puntual núm. 25 del PGOU de Sant Joan pretén alterar les condicions urbanístiques del solar de Quixot 12, situat darrere de les vivendes històriques del carrer Sant Josep, en ple Nucli Antic (zona BRL). Un solar pel qual passa la Hijuela de Mingot, part del sistema de reg del segle XVI.

Mentre la investigació acadèmica documenta que a l'horta d'Alacant s'ha produït una «transformació sense precedents que ha suposat la desaparició de l'activitat agrària i la degradació d'un paisatge cultural i patrimonial d'elevat valor», l'Ajuntament de Sant Joan impulsa una modificació urbanística exprés que posa en risc les vivendes més antigues del municipi.